Creacions pels més petits: cistelles de naixement, joguines tovetes, corones d'aniversari...
I també, bosses de tot tipus: per la platja, pel pícnic, pel camp, per l'escola...
I també coses que visc, que penso i que sento.
I també, tota la resta.

dilluns, 29 de novembre de 2010

La revista de KIREEI

Fa dies que us ho volia ensenyar i, per fi, us presento un gran projecte: Doneu un cop d'ull a aquesta revista i, us enganxareu segur, i la llegireu de cap a peus.
Ja sabeu la meva devoció per Kireei i la seva pàgina web.
Ara, aquesta gent s'ha superat i ens posen a la nostra disposició aquest recull de "coses boniques", com diuen, tot submergint-se en detalls bellíssims, art fet a mà, habitacions dolces, gent que curra molt, ganes de compartir-ho... I moltíssimes coses més!
Si sou una mica com jo, que preferiu les cases plenes de vida, amb coses pel mig, dibuixos dels nens penjats per tot arreu, els colors, les fotos de la família, els coixins, les flors naturals, la llum entrant per les finestres, desorde dins d'un ordre, els llibres vells, les coses fetes a mà, els didals de l'àvia, les titelles antigues, el punt de creu, la decoració nadalenca, fer regals i rebre'ls, personalitzar la roba, el bricolatge, empastifar-se les mans... ja veieu per on vaig... no ho dubteu... endinseu-vos-hi!

dilluns, 22 de novembre de 2010

GARLANDA DE TARDOR



Shhht! Mireu amb què ens hem entretingut aquesta tarda:
Pujavem a les sis de la tarda per la carretera de Montblanc. Un fred que pelava. Les galtes gelades i vermelles. Però tot i així ens hem entretingut a plegar fulles del terra. Havien de ser senceres i maques!!!
Hem arribat a casa, hem encès la calefacció, ens hem posat els pijames... I retolador permanent vermell en mà, el Ricard i la Paula s'han posat a decorar-les. Només ha calgut entortolligar-li un fil-ferro finet-finet que tenim per les ocasions creativament especials... i guaiteu quin rebedor més lluït que ens ha quedat!



dissabte, 20 de novembre de 2010

CASETES FILTRADES



Hi havia una vegada un poblet. Un poblet format de cases tovetes. Eren tovetes perquè eren plenes de somnis. Somnis de nens petits.
Vet aquí que un dia que va ploure molt, d'aquestes casetes en van créixer unes cintes. Cintes de molts colors. Colors alegres.
Llavors, algú es va adonar que aquelles cases eren tant dolces com una piruleta de cor.












Aquestes casetes filtrades i dolces es poden abraçar, apretar, embrutar, rentar, comprimir, llençar a l'aire, entomar, perdre, trobar, perdre, retrobar, estimar... i... shhhhht! No ho digueu a ningú: Saben escoltar secrets d'abans d'anar a dormir!

divendres, 19 de novembre de 2010

LA CANALLA VEU, LA CANALLA FA

Ja sabeu que no acostumo a fer servir el bloc per altra cosa que no sigui explicar-vos coses dels Filtrants... o coses que faig amb els nens. Em guardo la llicència d'ensenyar-vos altres coses per ocasions especials. Aquesta n'és una.

M'ha arribat aquest vídeo, l'he trobat acollonant. Ens mostra, com si, de fet, ho haguéssim oblidat (cosa que potser és certa en part) que la canalla fa el que veu. Que els adults, abnegats per la nostra rutina, per les presses, per les obligacions, no pensem en ser referents. Com volem que els nostres infants siguin bones persones (que al cap i a la fi és el que importa en aquesta vida - ho recordem, no?-) si tenim actituds com les que es veuen en aquesta publicitat?

I direm: -Jo no les faig aquestes coses! És evident, mal aniriem, si aquestes fóssin conductes generalitzades!!! Però tots i totes tenim conductes que millorar, actes inconcients que generem fruit de mals moments. Òstia! Posem-nos les piles. sobretot els que tenim fills i filles, perquè ells prenen el nostre exemple, són (amb tota la seva personalitat, com no) marionetes que pengen dels fils de la nostra manera de ser. El que compta, és clar, és que aquests fils, un dia, així ha de ser, es trencaran i caldrà que elles i ells hagin après a moure's en aquesta vida.

dijous, 18 de novembre de 2010

CÀMERA-CLAUER


L'altre dia em van fer una comanda inesperada: Un clauer. I com m'ho faré?
I, mireu, aqui està. Trobo que ha estat més senzill del que m'esperava.
Ha sigut estrany no cosir-li l'imperdible al darrere, acostumada com estic.
Em sembla que si em dóna temps, en faré uns quants més!


dimarts, 16 de novembre de 2010

POSAR-SE A LLOC

Fa dies que no actualitzo però no perquè hagi deixat de banda els Filtrants , no!
Ara, més que mai, hi estic dedicada totes les estones que puc.
Us poso al corrent d'algunes coses:

La primera és que estic treballant intensament per tenir material per ensenyar-vos i, si pot ser, vendre de cara al Mercat d'Art Jove del dia 18 de desembre. Estic contenta d'haver dit que sí. Crec que serà una experiència xula i em ve de gust passar-me el dia al Pati, xerrant i compartint algun cafè amb llet (sí, sí... us els agraïré!!!!).

D'haver decidit posar paradeta, n'han sorgit nous projectes dels quals em sento orgullosa: La Girafa Pita i les Casetes Filtrades. La Girafa Pita ja la coneixeu però ara sabreu que el nom li vé de la meva àvia, que es diu Pepita, que és qui em va donar les meves primeres classes de màquina de cosir. Encara no us he presentat a les Casetes... Ben aviat ho faré: Són tovetes, plenes de cintes de colors, pels més petitons i petitones. Tant aviat com pugui fer unes fotos en condicions us les ensenyo.

També, el dia del Mercat, podreu trobar samarretes, punts de llibre, imants, estoigs, banderoles... vaja, un munt de coses noves i, com no, els fermalls... que jo no m'oblido dels meus inicis!

Més cosetes que us vull explicar: Fa unes setmanes que rebo noves i bones notícies. Gent que s'interessa per la meva feina i em demana col·laboració. Em sento molt il·lusionada, moltíssim. Llàstima que no m'hi pugui dedicar més hores. Això ha fet que hagi de dir que no a algunes d'aquestes col·laboracions però, en d'altres, m'hi he involucrat a petits passos: Les meves creacions potser es vendran, a part de a l'estudi del Carles Cubos (al qual estic molt agraïda pel seu suport des de bon principi d'aquesta història) a dues altres botigues de la província de Barcelona. De moment, no us dic noms fins que la cosa no estigui més parlada.

També, suposo que en motiu de les festes de Nadal, dels tions, dels amics invisibles i d'aquestes coses del desembre, del fred i de l'hivern, estic tenint un munt de noves comandes: Gent particular que dedica alguna estona del seu temps a treure el cap per aquest bloc i demanar-me alguna de les coses que faig. I jo no puc estar més satisfeta perquè els meus fermalls, amb les seves històries, se'n van lluny de casa: Ja sigui uns carrers més enllà, a Girona, a Lleida, a Vila-nova, a Mallorca... Els meus Filtrants són uns viatgers!!!!!!

Què més? Doncs que gairebé estem a les 7000 visites i això em sembla increïble! Que no fa ni un any que aquesta història va començar, gairebé per casualitat, i ja hem fet molt de camí.
Em sento molt acompanyada en aquest projecte per la gent que m'estima i que estimo i que, per això, no penso deixar de creure-hi.
Aquesta és la meva família, la de sang, la que sempre em dóna suport. Us la volia ensenyar. Sí que és cert que hi ha altres persones, que tinc ben a prop, que, per sentiment, també podrien estar en aquesta foto. A elles i ells, també, gràcies!!!



Abraçades filtrades!

dimarts, 9 de novembre de 2010

LA GIRAFA PITA

Estic molt contenta de presentar-vos a la Girafa Pita:


La Girafa Pita és molt presumida: Li agrada canviar de modelet i complements cada dos per tres i, tot i que llueix de moltes maneres, sempre és la mateixa.

A la Girafa Pita, que és molt tendra i dolça, li encanta fer amistat amb els nens i les nenes més petits de la casa.
És feliç acompanyant a tot arreu a la canalla: Ja sigui a fer la migdiada , per això és tant suau, ja sigui al parc o d'excursió, per això es pot rentar.




Està esperant a algun nadó que la vulgui adoptar. A canvi ofereix unes cintes colorides, un tacte tovet i unes mides adequades per mans petitones.
I estarà encantada de que, si voleu, li canvieu el nom!



A casa n'hi ha moltes de girafes! Se'ns han instal·lat a la terrassa, al menjador. Els nens van darrere d'elles vigilant que no es mengin les plantes... Aquests dies tenim molt de xivarri!



dilluns, 8 de novembre de 2010

ESTOIG (VERSIÓ 9)



DESÍDIA



- Avui no tinc ganes de fer res. Em sento cansat, deprimit. Si pogués engegar-ho tot, ho faria. Però, avui, no tinc ganes ni d'això. Així que em limitaré a deixar passar el dia, amb els mínims esforços possibles, a veure si demà m'aixeco millor...
- Avui no tinc ganes de fer res. Em sento cansat, deprimit. Si pogués engegar-ho tot, ho faria. Però, avui, no tinc ganes ni d'això. Així que em limitaré a deixar passar el dia, amb els mínims esforços possibles, a veure si demà m'aixeco millor...
- Avui no tinc ganes de fer res. Em sento cansat, deprimit. Si pogués engegar-ho tot, ho faria. Però, avui, no tinc ganes ni d'això. Així que em limitaré a deixar passar el dia, amb els mínims esforços possibles, a veure si demà m'aixeco millor...
- ...

RATETA, RATETA... (VERSIÓ 2)


Pobret Ratolí Noctàmbul! Feia tant de temps que sortia sol que s'havia oblidat com de bé s'està si es fa amb bona companyia!
Aquesta nit ha conegut a aquesta rateta... Primer li ha semblat molt estirada però desseguida s'ha donat compte que només era aparença.
Es tracta d'una rateta dolça que, darrere d'una flor a la orella dreta, amaga la seva timidesa disfressant-la de picardia.
Em sembla que s'avindran...

divendres, 5 de novembre de 2010

ESTOIG (VERSIÓ 8)

Aquests estoigs que faig ara em donen moltes possibilitats. Hi ha mil i una maneres de decorar-los. Tot depèn de com tinc el moment.



Quan estava davant d'aquest veia un reportatge de peixos al 33. Sempre m'han semblat flipants les capacitats dels peixos: camuflar-se, col·laboració entre uns i altres (això té un nom però ara no em surt..), treball en equip... Sembla mentida! I els pops? Els pops són flipants! Em sembla que en faré un d'estoig d'un pop... o un fermall... ja veuré.



Res, doncs que aquest va sortir així. Diferent. Espero que us agradi.
Ja veieu que si he pogut fer un peix també puc fer qualsevol altre dibuix. Així que si se us acut alguna cosa i me la voleu demanar podeu escriure'm a lidiamonesp@hotmail.com.

ESTOIG (VERSIÓ 7)



Aquesta és una versió ben colorista. M'agrada força, em recorda al Mediterrani, a les platges, als parasols, a la sorra, a les pales i als rasclets de plàstic, a les tovalloles, als flotadors...



Està disponible a l'estudi del Carles Cubos esperant a algú que anyori l'estiu.

dijous, 4 de novembre de 2010

FLORS DE ROBA

Aquesta és una altra vessant de "Filtrant...": El treball amb roba i no amb feltre.
Aquests fermalls que veieu estan fets a partir de retalls que tenia la meva àvia a casa seva o de meus.





La meva àvia havia estat modista. Ara encara cus però no gaire. Es diu Pepita i té 85 anys i, segurament, és d'ella d'on em ve aquesta afició pels fils i les agulles.
M'encantaria tenir més temps per anar a veure-la més sovint, passar alguna tarda tranquila, cafetó en mà i poder aprendre de les seves mans, remenar les seves robes, els seus fils... Definitivament, m'he d'organitzar millor i no deixar perdre'm moments així.




El millor de poder crear aquestes flors és que es poden aprofitar prendres que han quedat velles o s'han fet malbé. Tots tenim peces de roba especials que no hem llençat per melanconia. Així que ja sabeu: Sí aquest és el cas, només cal que m'ho digueu i ens ho manegarem.

dimecres, 3 de novembre de 2010

NYAM!

Aquest és un petit homenatge al meu plat preferit... és el mínim que podia fer després dels plaers prestats...




I aquest va per algú atrevit, sense complexos, què sàpiga que està de bon merèixer i ho vulgui compartir amb la humanitat.

dimarts, 2 de novembre de 2010

ESTOIG (VERSIÓ 6)


Aquest estoig, en principi, estava inspirat en la Colla Vella però, finalment, trobo que no la recorda prou.
Per això, ja me n'he encarregat d'aconseguir algunes camises velles i poder treballar-me'n un que, segur, em quedaré per mi. Almenys el primer que faci.
De moment, la idea es va quedar en aquest intent:

ESTOIG (VERSIÓ 5)



No tenia el dia molt inspirat avui amb la càmara. Els colors no són exactament com els reals però suposo que ja se'n podeu fer una idea.
Aqui us el deixo: