Creacions pels més petits: cistelles de naixement, joguines tovetes, corones d'aniversari...
I també, bosses de tot tipus: per la platja, pel pícnic, pel camp, per l'escola...
I també coses que visc, que penso i que sento.
I també, tota la resta.

dilluns, 31 de desembre de 2012

LA ÚLTIMA NIT ABANS DEL 2013

Aquesta és la última nit del 2012, un any de trasbalsos, del qual costa trobar coses positives a nivell general. El país està convuls. La societat està confosa. Com deia la padrina del Serrat, el món està ben girat.
I per això, malgrat tot, més que mai, hem d'aprendre a valorar les petites coses que tenim a l'abast de la mà. La senzillesa. Un somriure.
No voldria semblar alliçonadora, mai ha estat la meva intenció, però volia compartir amb tots aquells i aquelles que encara em llegiu, que me n'he adonat (segurament, en part, afectada per les circumstàncies que ens envolten) del poder de les petites coses. Jo que sempre me les havia donat de saber passar amb poc, aquest any he vist -suposo que com tohom- realitats molt dures just a la cantonada i això m'ha fet adonar de la sort que tinc (encara).
Però com que aquesta sort avui hi és i demà potser ja no, el meu propòsit per aquest 2013 és sentir més:
Sentir la olor de mandarines. Sentir l'abraçada dels meus fills. Sentir un petó de l'Emilio. Sentir una trucada. Sentir el pa quan s'esclafa contra l'ou ferrat. Sentir als que ja no hi són. Sentir l'olor del mar. Sentir la màquina com cus. Sentir la música. Sentir l'alarma del forn que m'avisa que les magdalenes ja són cuites. Sentir el gust del cafè amb aquella amiga o amic. Sentir les crispetes quan espeteguen. Sentir l'àvia quan no ens sent. Sentir trons i llamps. Sentir el meu gemà quan fa veure que res li importa. Sentir anorança. Sentir compassió. Sentir enuig davant les injustícies. Sentir els meus pares, sempre tant a prop...
Poca cosa, ja ho veieu. O tot, potser sí.
Us agrairé, als que em coneixeu, que en els moments que vindran del 2013, 14, 15... en els que em torni estúpida i m'acapari aquell sentiment de la pressa i de l'atabalament que ho confon tot, em recordeu que la última nit del 2012 vaig fer-me el ferm propòsit de gaudir més, si cap, del dia a dia i em digueu: Lída, només has de sentir.
Molta felicitat per tots i totes! :)




diumenge, 16 de desembre de 2012

CISTELLA DE NAIXEMENT "ESTELS"

Uns amics meus, la Júlia i el Diego, m'han encomanat una nova cistella de naixement. Aquesta estava composta de:
- Una girafa Pita
- Una cinta per xumet
- Un primer pitet
- Un fermall per la mare de la criatura
Com veieu, amb una roba súper divertida d'estels de colors!
Aquí us la mostro:





SI VOLEU VEURE ALTRES CISTELLES DE NAIXEMENT CLIQUEU AQUÍ I SI VOLEU SABER COM HO PODEM FER PER PERSONALITZAR-LES CLIQUEU AQUÍ

dimecres, 12 de desembre de 2012

CISTELLA DE NAIXEMENT BLAVA

Us ensenyo una altra cistella de naixement, més discreta. Filtrant... per Lídia s'adapta als vostres gustos :)
La novetat? Doncs dues:
Aquest pitet més gran que els que feia fins ara, i amb el revers de rus perquè sigui més absorbent.
El plàstic del canviador ara és transparent i així es veu el revés de la roba i tot queda més conjuntat. És un plàstic sanitari molt suau que accepta rentadora. Estic contenta amb el canvi!

GIRAFA PITA, PITET DE RUS I ESTOIG PER BOLQUERS+CANVIADOR

AMB EL CANVIADOR DESPLEGAT

LA CISTELLA ABANS D'EMBOLICAR

ACABADA!
SI VOLEU VEURE ALTRES CISTELLES DE NAIXEMENT CLIQUEU AQUÍ I SI VOLEU SABER COM HO PODEM FER PER PERSONALITZAR-LES CLIQUEU AQUÍ

dilluns, 10 de desembre de 2012

CISTELLA DE NAIXEMENT PER LA TÀNIT

Voleu veure la última cistella de naixement que ha sortit de casa per anar a una llar plena d'esperança?
La Marina i l'Arnau esperen a la Tànit. I la Sílvia i l'Òscar, que són els seus amics, han pensat en mi per poder-los regalar un munt de cosetes, totes conjuntades i de colors ben vius, com a ells els agrada.
A mi també m'agrada, i molt, que les coses que faig vagin a parar a gent tant guapa!

Per cert, boniquíssima la robeta de pomes o no?

BOSSETES MULTI-ÚS

BOSSETA MULTI-ÚS (DETALL)

ELS PRIMERS PITETS

CAPA DE BANY

MANTETA DE CINTES I CINTA PEL XUMET


AMANYAC

ESTOIG PER BOLQUERS I TOVALLOLETES + CANVIADOR PLEGABLE

ESTOIG PER BOLQUERS I TOVALLOLETES + CANVIADOR PLEGABLE (DETALL)

LA CISTELLA ABANS D'EMBOLICAR

LA CISTELLA ACABADA
SI VOLEU VEURE ALTRES CISTELLES DE NAIXEMENT CLIQUEU AQUÍ I SI VOLEU SABER COM HO PODEM FER PER PERSONALITZAR-LES CLIQUEU AQUÍ

divendres, 7 de desembre de 2012

INTERCANVI AMB LADYCROCHET!

Fa uns dies vaig anar a Creativa: Cintes, teles, retallons, patrons... Tot preciós! El paradís de les crafters friquis com jo :)
Però el que em va fer més il·lusió del dia va ser trobar-me amb la Inge de Ladycrochet i intercanviar les nostres creacions. 
Perquè ho sapigueu, el ganxet i la mitja em tenen ben desesperada: M'encanten però no me'n surto. Potser una bufanda, com a molt. Però només punt del dret, agulles i llana doble i donant dos tombs a l'agulla ;) De ganxet, ni això: Apreto, apreto i m'estresso, m'estresso.
Així que intercanviar amb la Inge va ser més que un plaer, molt simpàtica. Em va portar un cistellet fet amb "trapillo" que faig servir moltíssim per anar guardant les eines mentre cuso i una funda per la poma moníssima! Com aquesta però en turquesa claret:
DEL BLOC DE LADYCROCHET
És preciosa!
I jo? Jo li vaig portar un elefant. Una nova creació que encara us he d'ensenyar, amb unes fotos decents i tal...
El seu és blau i amb les orelles de coloraines. Em va alegrar que em digués que li agradava i que li havia encertat el color. I em vaig sentir fatal per haver-li portat una cosa i ella a mi dos. Però a ella no em va semblar que li importès. Em va donar la sensació que és una persona molt càlida.
Aqui teniu la foto (feta per la Gemma) de la trobada:


Una anècdota: Sabeu com es reconeixen dues persones que no s'han vist mai? Per una bandolera de la Caterina Pérez! :)

dissabte, 24 de novembre de 2012

NÚVOL DE COTÓ PER L'ISAAC


Agregat de diminutes gotes d'aigua 
o de partícules de glaç (o de carícies) 
suspeses en l'aire



Fins ara, només havia fet un núvol de cotó (aquest) per això, quan la Txon em va encomanar-me'n un pel nét que està esperant em va fer molt contenta.
D'això ja fa uns dies, però avui ja us el puc ensenyar. La Txon ja l'ha regalat i ja penja de l'habitació de l'Isaac esperant la seva arribada :)








dimarts, 6 de novembre de 2012

SAFAREIG+FILTRANT... PER LÍDIA

El Safareig es un local especial. Almenys per mi i per molta gent del meu entorn. T'hi sents com a casa. A l'entrada m'hi podria descalçar, agafar les sabatilles i instal·larme, mal asseguda, a qualsevol dels seus racons.
Rere del taulell hi ha la Bibi i el Jordi, sempre (però sempre) de bon humor i això és d'agraïr, òstia, perquè vagis quan hi vagis sempre pots fer uns riures i xerrar a gust. Però si rasques una mica (no cal gaire) , sota d'aquest aspecte que tenen de despreocupats i propers, trobes unes persones involucrades en el seu entorn més proper: El barri, el mercat, el comerç de Km. 0, les associacions... Per això, el Safareig és molt més que un bar-restaurant: És com una mica el centre cívic que a Valls no tenim i tant t'hi pots trobar una exposició de fotos, com et poden organitzar un concert de música popular, com una exhibició de dansa...
I el millor de tot és que fer tot això no ho necessiten, ho fan perquè volen, perquè els hi agrada.

EL SAFAREIG

EXPOSICIÓ "EL VALOR D'UN POBLE ÉS LA SEVA GENT"
DEL CARLES CUBOS
La última del Jordi i la Bibi? Volen aprofitar aquell petit aparador que tenen i oferir-lo a petits artesans del poble, volen ser plataforma per donar a conèixer el nostre treball. Són o no són collonuts?
Així que tant bon punt m'ho van proposar vaig caure rendida davant una proposta tant guapa i em va fer tanta il·lusió encetar aquesta iniciativa!!!
Així que avui, entre riures, he anat a muntar l'aparador. Voleu veure fotos? Aquí les teniu! :)








Nens. moltíssimes gràcies pel suport i per la feina que feu davant i darrere del taulell.
I que ho sàpiga tothom, si heu d'anar a sopar i us agrada el bon rotllo i els productes de proximitat, el Safareig us espera! :)


dilluns, 5 de novembre de 2012

CORONA PER LA MARINA


La Marina fa tres anys i la seva tieta, que és la seva padrina, vol regalar-li aquesta corona perquè la llueixi pel seu aniversari.
FELICITATS, MARINA! Que tingueu un dia molt feliç!






dimarts, 30 d’octubre de 2012

UNA NOVA BOSSA, UN ESTOIG I UNA SORPRESA

Fa uns dies que no escric al bloc però bàsicament el motiu principal és que he anat -i vaig- a tope de comades. Així que estona que tinc, estona que em dedico a avançar-les. Tot i que vaig atrassada, que ho sapigueu els que esteu esperant. :)
Avui us vull ensenyar una de les últimes coses que he fet per un grup de persones que volien acomiadar amb un regal a una noia que marxava de la feina. No en sé els motius, espero que sigui per haver trobat alguna cosa millor. 
Aquí teniu una bossa amb dues butxaques amb una ansa llaaaaaarga, com es veu que li agraden a aquesta noia i un estoig porta-tot de conjunt, que m'ha quedat força gran i en el que hi podrà guardar un munt de coses. Una tela de loneta de colors llampants i a l'interior, com gairebé sempre a Filtrant...per Lídia, una roba de quadrets gris i blanc que em té el cor robat:









I en el títol us anunciava una sopresa, no? Doncs us explico:
No fa masses dies la Roser del bloc MÓN PARAL·LEL  es va posar en contacte amb mi per presentar-se i explicar-me que tenien com a costum, cada dissabte, parlar d'algun bloc amb filosofia semblant a la seva que és: 
QUI SOM ELS DEL MÓN PARAL.LEL?
Del Món Paral.lel ho és tota aquella gent que fa coses amb imaginació, paciència, una mica de traça i molt d'afecte. Coses per a un mateix o per als altres, per decorar o per fer la vida més agradable. Gent que, a sobre, gaudeix d'allò més mentre fa totes aquestes coses donant importància als detalls. Coses que moltes vegades acaben sent úniques.


I que havien pensat en mi i que a veure què em semblava. I què m'havia de semblar? Doncs perfecte!!! 
Així que si cliqueu la imatge podreu accedir a l'entrada que em van dedicar però, a part de llegir-vos-la (si us ve de gust), us recomano que hi doneu un tomb perquè hi ha entrades molt interessants. Us el recomano!!!


Quina il·lusió! A mi em va agradar molt el que diuen de mi, espero que a vosaltres també!

Bona nit família! I bona Castanyada! (que bons que són els panellets!)

divendres, 26 d’octubre de 2012

BALADA DE TARDOR - SERRAT


Llueve,
detrás de los cristales, llueve y llueve
sobre los chopos medio deshojados,
sobre los pardos tejados,
sobre los campos, llueve.

Pintaron de gris el cielo
y el suelo
se fue abrigando con hojas,
se fue vistiendo de otoño.
La tarde que se adormece
parece
un niño que el viento mece
con su balada en otoño.

Una balada en otoño,
un canto triste de melancolía,
que nace al morir el día.
Una balada en otoño,
a veces como un murmullo,
y a veces como un lamento
y a veces viento.

Llueve,
detrás de los cristales, llueve y llueve
sobre los chopos medio deshojados,
sobre los pardos tejados
sobre los campos, llueve.

Te podría contar
que esta quemándose mi último leño en el hogar,
que soy muy pobre hoy,
que por una sonrisa doy
todo lo que soy,
porque estoy solo
y tengo miedo.

Si tú fueras capaz
de ver los ojos tristes de una lámpara y hablar
con esa porcelana que descubrí ayer
y que por un momento se ha vuelto mujer.

Entonces, olvidando
mi mañana y tu pasado
volverías a mi lado.

Se va la tarde y me deja
la queja
que mañana será vieja
de una balada en otoño.

Llueve,
detrás de los cristales, llueve y llueve
sobre los chopos medio deshojados...



dimarts, 23 d’octubre de 2012

ADÉU ESQUELET JORDI... I GRÀCIES!

Diuen que perquè entrin coses noves a la nostra vida n'hem de deixar marxar d'altres però, que voleu que us digui, a mi sempre m'ha costat molt això de desprendre'm d'objectes. Sóc una sentimental.
Reconec, però, que l'Esquelet Jordi (així és com el van anomenar les criatures)  ja s'ha fet una mica vellet, que ha viatjat per moltes cases i que és absurd que seguim conservant-lo.
Ens l'hem estimat iclús amb els seus forats, el seu groc esmorteït després de tantes rentades, la seva olor de viatge rere viatge i la seva etiqueta esfilagarsada però ja li diem adéu.
Gràcies pels serveis prestats, xiquet, que et vagi bonic!






dimarts, 16 d’octubre de 2012

PORTA-ENTREPANS

L'altre dia, passant revista al bloc, vaig adonar-me que encara no havia fet cap entrada parlant dels PORTA-ENTREPANS tot i que ja fa temps que els faig.
Aquí em teniu, doncs, explicant-vos que, evidentment, són reutilitzables: Adéu al paper d'alumini!!!
Per dins són de plàstic resistent (que es pot netejar a diari amb un drap) i de fora, de roba de loneta (a escollir, com tot a Filtrant... per Lídia).
Els podeu rentar a màquina i s'adapten a qualsevol mida d'entrepà a través de la cinta de velcro.

Preu: Només 8€ (amb uns cinc rotlles de paper d'alumini haureu recuperat la despesa i haureu fet un gran estalvi al medi ambient)

Potser és una bona idea per TIÓ que ja comença a tirar muntanya avall :)

Recordeu, comandes a lidiamonesp@hotmail.com! :)




divendres, 28 de setembre de 2012

PER L'ESMORZAR DE L'ARNAU

Disculpeu la manca de modèstia però... es pot tenir una bossa d'esmorzar més guapa?
Bossa guapa per nen mega-guapo!

PER UNA BANDA

PER L'ALTRA