Com deia avui la meva companya de Refugi: "No dejéis, que este mundo roto, estropee vuestra sonrisa" .
Quan passes el dia amb ells/elles s'estrenyen vincles. Quan reps una abraçada espontània d'ells/es el cor se t'enxampla. Quan un d'ells t'ofereix el seu entrepà se't fa petit l'estómac però te'l menjaries a petons. Quan veus un petit progrés et sents partícep d'una inmensa fortuna.
Quan anem pel mateix camí, tot i entrebancar-nos tres-quatre-cinc vegades amb la mateixa pedra, tot i voler desisitir, et sents part del conjunt més desafinat però més afí que et puguis imaginar.
se me puso la carne de gallina.:)
ResponElimina